2007-2008
Una cambra blanca, un lloc indefinible, impossible d’assolir, un espai on tot és possible, és l’escena imaginària de la coreografia, on la coreògrafa Michèle Noiret fa evolucionar quatre ballarines, a la recerca d’elles mateixes, de les seves identitats ocultes, dels seus moviments interiors. Cadascuna d’elles defensa la seva pròpia personalitat, primer soles i després amb jocs de grup. Experimenten la dilatació del temps, s’inverteixen, s’afirmen, se submergeixen en estats singulars i es retroben en duos, trios, quartets.
A Chambre Blanche, la precisió matemàtica del moviment i l’ocupació de l’espai no impedeix que l’emoció estigui present al llarg de tot l’espectacle. Noiret continua amb l’exploració interior de “personatges coreogràfics”, però aquest cop sense recórre a la tecnologia interactiva de imatge i so: res més que els cossos i les seves múltiples expressions possibles.
Concepció i coreografia Michèle Noiret
Creació i interpretació Julie Devigne, Dominique Godderis, Michèle Noiret, Lise Vachon
Assistent coreografia Pascale Gigon
Composició musical Todor Todoroff, Stevie Wishart
Sons addicionals Aline Huber
Disseny il·luminació Xavier Lauwers
Escenografia Wim Vermeylen
Vestuari Patricia Eggerickx
Perruqueria i maquillatge Michelle Lemaire
Direcció tècnica Christian Halkin
Tècnic il·luminació Marc Lhommel
Tècnic so Aurélien Chouzenoux
Fotografia Sergine Laloux
Assessoria artística Pascal Chabot
Producció i difusió Amandine Rimbert
Administració Cathy Zanté
Producció executiva Compagnie Michèle Noiret
Coproducció Le Théâtre Les Tanneurs
Amb el suport Ministère de la Communauté française de Belgique-Service de la Danse
Michèle Noiret és artista associada del Théâtre National de Brussel·les i membre del Comitè Artístic del Centre National de la Danse de París.
Michèle Noiret va estudiar a l’escola Mudra de Maurice Béjart; l’any 1977 va conèixer al compositor Karlhienz Stockhausen, amb qui va treballar com a solista quinze anys. D’aquesta època neixen tres creacions que es representen arreu del món (l’Scala de Milà, el Covent Garden…). A Nova York rep una forta influència dels ballarins de la companyia Trisha Brown. Torna a Bèlgica i funda la seva companyia l’any 1986. Les seves coreografies parteixen del saber escoltar la música interior del cos i buscar el seu propi llenguatge en l’espai, amb una dansa fràgil alhora que forta, una dansa capaç de revelar la subtilesa del moviment gràcies a un gran domini de l’oscil·lació del cos. Actualment Michèle Noiret treballa com a artista associada al Théâtre National de Bèlgica.
