2010-2011
Tarifa C. De 9 a 18€
10€
La peça Amour, acide et noix parla del pes de la soledat i de l’irresistible desig per l’altre. Quatre ballarins despullats exposen una puresa rotunda, absoluta. La pell constitueix el veritable vestuari de l’obra, darrera d’ella es troben els músculs, l’aigua, la respiració, els desitjos i les pors. De fet, la nuesa manifestada oculta una fragilitat i una infinita tendresa, incidint en la duresa de la vida.
Des de la seva creació el 2001 Amour, acide et noix ha realitzat nombroses gires per tot el món. Es va poder veure a Europa a la Biennal de Venècia d’enguany i el públic, profundament commogut per la seva duresa i honestedat, es va entregar absolutament. L’obra té el premi Dora Mavor Moore de 2004 i el Premi del Públic de Zagreb del 2005.
BALLARINS ESTRENA
Jean-François Déziel, David Kilburn, Ivana Milicevic, Dave St-Pierre
CRÈDITS ARTÍSTICS
Coreografia Daniel Léveillé
Director assajos Sophie Corriveau, Marie-Andrée Gougeon
Ballarins Frédéric Boivin, Mathieu Campeau, Esther Gaudette, Justin Gionet
Disseny il·luminació Marc Parent
Director tècnic/ manager escenari Armando Gomez Rubio
Fotografia John Morstad
Música Vivaldi
DANIEL LÉVEILLÉ DANSE
Director artístic Daniel Léveillé
General manager Marie-Andrée Gougeon
Director tècnic Armando Gomez Rubio
Màrqueting i promoció Georges Skalkogiannis
Administració Amélie Gauthier
Coordinador producció Claude Béland
Amb el suport de
Conseil des Arts et des Lettres du Québec, Conseil des arts du Canada
Espónsors
Conseil des Arts et des Lettres du Québec, Canada Council for the Arts, Conseil des Arts de Montréal, Dance Department of Université du Québec à Montréal
Agraïments especials
Sylvie Pinard, Martin Faucher, Michèle Febvre, Martin Bélanger
Daniel Léveillé és un conegut coreògraf que ocupa una posició singular en la dansa canadenca. Durant els darrers 25 anys ha creat una vintena d’obres que han estat interpretades per ballarins extraordinaris i ha contribuït així a l’evolució de la dansa. El 1982 el Consell de les Arts del Canadà li va concedir el Premi Jacqueline-Lemieux com a reconeixement per la qualitat del seu enfocament artístic. L’any 1991 va fundar Daniel Léveillé Danse.
Entre les seves nombroses creacions coreogràfiques destaquen Le Sacre du printemps (1982), Les Traces no I, II, III, IV, V, VI (1989), L’Exil ou la Mort (1991), Jules et Juliette (1994), Utopie(1998), La pudeur des icebergs (2004) i Crépuscule des océans (2007).
